ARTICLES » 1860

Descoberta catalana d'Austràlia

Inline image 1Inline image 1 Altres idiomes

La teoria de la possible Descoberta catalana d'Austràlia basa en l'afirmació de que alguns navegants van arribar a l'illa 200 anys abans que Cook, atès que que es troba cartografiada als mapes de Vallard de l'any 1547, trobats a finals del segle XVIII, i que estan conservats

No obstant això, no va ser fins al segle XVII que l'illa va ser objecte de posteriors exploracions europees.

Algunes expedicions a la famosa Terra Australis són les realitzades per: l'holandès Willem Jansz el 1606, l'espanyol Luis Váez de Torres el 1607 i els holandesos Dirk Hartog el 1616, Jan Carstensz el 1623 i Abel Tasman el 1642.

Durant molt de temps Austràlia es va conèixer com Nova Holanda i Abel Tasman va donar el seu nom a l'illa de Tasmània.

Cronologia històrica

  • RHMajor, Early Voyages to Terra Australis 1859, Museu Brit√†nic, va escriure que la "Gran Java", era la costa oest i est d'Austr√†lia [2]
  • George Collingridge, The Discovery of Australia, 1895 Collingridge [3] dedicava un cap√≠tol a la "Gran Java" dels mapes de l'escola de cartografia de Dieppe. Per a ell, la "Gran Java" nom√©s pot ser la costa australiana.
  • Kenneth McIntyre (advocat) 1977, The Secret Discovery of Australia, on narra les empreses hispano-portugueses 200 anys abans del capit√† Cook, diu que la "Gran Java" √©s Austr√†lia.
  • Roger Herv√©, ex cap de la Secci√≥ de Cartografia de la Biblioteca Nacional de Fran√ßa a Par√≠s, estableix que la Java La Grande reflecteix les exploracions i els descobriments portuguesos i espanyols en el transport mar√≠tim a Austr√†lia i "Nova Zelanda entre 1521 i 1528. Herv√© [4]
  • El 1984, un ex oficial, Lawrence Fitzgerald, va escriure un llibre titulat Java La Grande (sic) [6] En aquest llibre compara la costa australiana de les cartes de Desceliers (1550) i Delf√≠n (1536-1542).
  • En el llibre: 1421, L'any que Xina va descobrir el m√≥n , publicat a 2002, l'escriptor Angl√®s Gavin Menzies suggereix que "Java la Gran", va ser descoberta i explorada pel navegant xin√®s Zheng He i els seus almiralls. Gavin Menzies creu que els antics mapes de Dieppe es van fer a partir d'informaci√≥ obtinguda pels Portuguesos de fonts xineses.
La historiografia oficial dóna als portuguesos el mèrit de ser els primers europeus en explorar almenys la costa d'Austràlia, concretament Cristovão de Mendoça el 1522. Més endavant, en el segle XVII, hi haurien les exploracions realitzades per l'holandès Willem Jansz el 1606, el galaicoportuguès al servei dels Habsburg, Luis Váez de Torres, el 1607 i els holandesos Dirk Hartog, el 1616, Jan Carstenz,el 1623 i Abel Tasman, el 1642. Aquest darrer va donar el nom a l'illa de Tasmània.

El problema, però, és que els portuguesos, legalment, només podien explorar la part occidental d'Austràlia.

El tractat de Saragossa

En efecte, el mal anomenat Tractat de Tordesillas de 1494 (perquè s'hauria de dir de Barcelona, ja que va ser en aquesta ciutat on es va negociar) dividia el món en dues àrees d'influència: a l'est de la línia de Tordeillas, per a Portugal i, a l'oest, per a Catalunya (Castella segons la historiografia oficial contradita per nombrosos mapes dels segles XVI i XVII on Amèrica apareix plena de banderes catalanes). Quan, uns anys més tard, ens vam tornar a topar amb els portuguesos, ara al Pacífic, es va signar, el 1522, el Tractat de Saragossa, que dividia definitivament el planeta. L'oest d'aquesta línia per a Portugal, a l'est per Catalunya (l'argument de la historiografia oficial queda també en entredit per nombrosos mapes de l'època descrita).

Com a anècdota, hem de dir que l'actual divisió entre els estats d'Indonèsia i de Papua Nova Guinea a l'illa de Nova Guinea segueix la línia del Tractat de Saragossa. També cal senyalar que, en la negociació d'aquest tractat, es van fer servir mapes falsificats per, així, poder fer caure les Filipines en l'òrbita catalana.

La part oriental d'Austràlia, per tant, ens corresponia.

El primer mapa d'Austr√†lia conegut fet per europeus correspon a aquesta part oriental, i √©s de 1547 Hi apareixen m√ļltiples top√≤nims que l'identifiquen com un mapa d'autor catal√†.

Com que per a la historiografia oficial els catalans desapareixen de la hist√≤ria des del temps del Reis Cat√≤lics i no han tingut cap protagonisme en cap fet rellevant des d'aleshores, els historiadors que han examinat aquest mapa no han pogut recon√®ixer la llengua amb qu√® es va fer aquest mapa. Per explicar les particularitats ling√ľ√≠stiques de la seva topon√≠mia, s'han hagut d'inventar un inexistent idioma o argot francoportugu√®s que, d'altra banda,t ampoc aclareix res.

Dels francesos, en aquella època, no consta la seva presència ni la seva participació en cap exploració per aquelles latituds. I pel que fa a la llengua portuguesa, podem jutjar nosaltres mateixos quina llengua s'amaga darrera els topònims identificats per Manel Capdevila.

La ciència medieval catalana

Catalunya estant repartida a ambdues bandes dels Pirineus va tenir el paper d'"√ļltim tenedor" d'aquestes ci√®ncies abans de passar a Europa. El pa√≠s basc amb una posici√≥ semblant (Hendaya), va perdre aquesta opci√≥ degut al seu a√Įllament natural, (no va ser dominat ni per romans, ni per b√†rbars, ni per √†rabs, d'ac√≠ el perqu√® han mantingut la seva llengua primitiva...)


√Čs de tots conegut que l'alqu√≠mia com altres ci√®ncies: l'√†lgebra, els (al-)guarismes, l'astronomia..., van ser introdu√Įdes pels √†rabs a Europa durant l'edat mitjana, a trav√©s de la Pen√≠nsula Ib√®rica, amalgamades per ells de cultures properes: Gr√®cia, o llunyanes: Xina/√ćndia.., dipositant-se el saber en els manuscrits "en llat√≠" dels nostres monestirs, i passant des d'aquests, de copista a copista, als monestirs europeus.

Segons "De Alquimia" de Michael Scot, (3 manuscrits 1180-1236) Jaume I ja disposava per a fabricar la seva p√≥lvora, de l'√ļnic subministre de salnitre de tota la Europa cristiana: el salnitre de la COVA DEL RAT PENAT de Collbat√≥


La ci√®ncia catalana medieval ens va obrir molts fronts, entre els quals podem esmentar: les conquestes militars amb la p√≥lvora catalana, arribant amb l'ajuda dels nostres astr√≤noms (en forma d'instruments, mapes i taules¬† al domini de la navegaci√≥ a la Mediterr√†nia, Atl√†ntic i Pac√≠fic amb l'astrolabi catal√†, els mapes catalans, les taules catalanes (en Zacuth declara el seu origen a la "Catalunya nord" al pr√≤leg de les seves taules) i finalment l'ampolleta catalana, nom√©s possible a catalunya i Alexandria (segons Waters i Vernet) amb les f√≥rmules de ""vidre de plomb"¬† del Carmelita catal√† Guillem Sedacer recopiat a set manuscrits medievals en llat√≠ (amb un vuit√® atribu√Įt falsament a Guillem d'Ockham). Aquesta darrera va ajudar a con√®ixer per estima la posici√≥ del vaixell i dels territoris (fins i tot la longitud) amb una precisi√≥ m√©s que bona per l'√®poca en q√ľesti√≥, al pilot Francesc Alb√≥ de Rodas=Roses de l'expedici√≥ de Magalhaes organitzada¬† amb encomena signada per Carles I a Barcelona el 1519 (document guardat a la Torre do Tombo -de la nao capturada pels portuguesos -publicat per la Hakluyt Society el 1850 i que va ser ignorat per Navarrete el s.XVIII


L'ampolleta va ajudar a con√®ixer per estima la posici√≥ del vaixell i dels territoris (fins i tot la longitud) amb una precisi√≥ m√©s que bona per l'√®poca en q√ľesti√≥ -en Magalhaes en va carregar 18 a Barna per al viatge... Fou imprescindible al propi Colom aix√≠ com al pilot Francesc Alb√≥ de Rodas=Roses de l'expedici√≥ de Magalhaes organitzada¬† amb encomena signada per Carles I a Barcelona el 1519 (document guardat a la Torre do Tombo -de la nao capturada pels portuguesos -publicat per la Hakluyt Society el 1850 i que va ser ignorat per Navarrete el s.XVIII

El llac espanyol

Des de 1519 i pel tractat de Saragossa, el Pac√≠fic va ser "El lago espa√Īol"
Carles V va manar cremar tots els mapes del Pacífic però alguns espies en van vendre la informació als de Dieppe,  (en Vallard podria ser català segons en Lleonard de Girona)

Entre 1762 i 1764, la capital de Filipines, Manila i el principal port proper, Cavite, van ser ocupats durant vint mesos pels anglesos

Un nombre de soldats indis conegut com cipayos, van desertar de les forces brit√†niques i es va establir a Cainta, Rizal, fet que explica les caracter√≠stiques √ļnicament √≠ndies de generacions de residents de Cainta [17]

Moltes cartes de navegació, mapes rars del Pacífic (emprats després per James Cook en els seus descobriments[18]), valuoses pintures a l'oli d'artistes espanyols del Palau del Governador a Intramuros, manuscrits històrics i documents oficials, llibres preciosos, cartes i papers dels ordes religiosos, juntament amb paquets de materials de primera font sobre les Filipines del segle XVII van ser expropiats per Dawsonne Drake i el seu successor, Alexander Dalrymple, i finalment van acabar en el Museu Britànic de Londres o subhastats per Sotheby's.[19]

Molts d'aquest mapes van ser comprats pel baronet Banks cap de l'expedició de Cook al Pacífic..i així Cook va navegar amb mapes espanyols (-catalans pel que sembla)

El conflicte sobre el pagament per part d'Espanya de la part pendent del rescat promès per Rojo en els termes de la rendició, i la compensació per Gran Bretanya pels excessos comesos pel Governador Drake contra els residents de Manila, va continuar a Europa durant molts anys després. [20]

Primer mapa d'Austràlia: "Argot franco-portuguès"?

Representació de la costa oriental d'Austràlia amb dues senyeres (de cap per vall)

Topònims que apareixen al mapa Australia first map i que els estudiosos del segle XIX identifiquen com "Argot franco-portuguès" a l'estudi fet sobre el mapa original de la Huntington Library, H.Harrisse diu textualment: "Probably made in Dieppe, France either by a Portuguese cartographer or based on a Portuguese prototype, judging from the Portuguese influence on the geographical names..." [2] En portuguès "illa" s'ha escrit sempre "ilha", amb "ll", només existeix en català.

  1. "Illa" o "Illes" (x10 vegades)
  2. Rio grant
  3. Ille grossa
  4. Basse grant
  5. Cap Mata
  6. Golf serra
  7. Terra alta
  8. Bassa larga
  9. Riu malla
  10. Seralta
  11. Cap bon espor-
  12. Bonno parla
  13. Rio bassa
  14. Bon final
  15. Cap groca
  16. C.grant
  17. C.aufria
  18. Port malla
  19. Illa fermoza
Fa dos anys ja vaig arribar molt m√©s lluny at√®s que el colonitzador de Hawai era de Matar√≥ ...al menys aix√≠ ho va dir ell a l'ambaixador de Fran√ßa Jacques Arag√≥, i l'ukulele li varem dur nosaltres, basat en el guitarr√≥, passant pel tiple canari de quan varen colonitzar Can√†ries el 1350...Era germ√† del president de la rep√ļblica Fran√ßois Arago, que per cert era enginyer i va calcular el meridi√† de BCN a Dunquerque...

Notes

  1. W. A. R. Richardson. Was Australia charted before 1606?: the Java la Grande inscriptions. National Library Australia, 2006, p.¬†101‚Äď. ISBN 9780642276421 [Consulta: 26 mar√ß 2011].
  2. primers viatges a Terra Australis
  3. G. (1895). The Discovery of Australia Reimprès en edició facsímil (1983) Golden Press, NSW ISBN 0 85558956 6
  4. R. (1983) Chance Discoveries of Australia and New Zealand by Portuguese and Spanish Navigators between 1521 and 1528' Dunmore Press, Palmerston North, Nova Zelanda. ISBN 0-86469-013-4
  5. Wallis, H. "The Dieppe Maps" in The Globe: Journal of the Australian Map Curator's Circle Canberra, No. 17, 1982. p23-51.
  6. Fitzgerald, L (1984). Java La Grande Editors, ISBN Hobart 0 94932500 7. prefereix anomenar Java La Grande, Java sembla un nom més modern.
  7. H.Harrisse. Guide To Medieval and Renaissance Manuscripts in the Huntington Library. berkeley.edu, 10 d'abril de 2012 [Consulta: 11 d'abril de 2012].
  8. Fish 2003, p. 158.
  9. George Collingridge. [http://gutenberg.net.au/ebooks06/0605401h.html#ill-82 The Discovery of Australia ("..Dalrymple became the possessor of the document which revealed Torres..")]. Project Gutenberg of Australia, 4 March 2010. ISBN 978-1-4432-0450-7 [Consulta: 26 abril 2012].
  10. Richard Henry Major. Early voyages to Terra Australis. Printed for the Hakluyt society, 1859 [Consulta: 26 abril 2012].
  11. Tracy 1995, p. 106

 




versió per imprimir

    Introdu√Įu el codi de seguretat