ARTICLES » 2212

Buscar tres pèls al gat

http://cats.wikia.com

Tot llegint El Quixot (1605), al cap√≠tol XXII, ¬†de la primera part, hi trobem la¬†primera refer√®ncia escrita de l'√ļs d'aquesta expressi√≥ en la llengua castellana:

"Donosa majader√≠a, repondi√≥ el comisario; bueno est√° el donaire con que ha salido a cabo de rato: los forzados del rey quiere que le dejemos... v√°yase vuestra merced, se√Īor, norabuena su camino adelante... y no ande buscando tres pies al gato. Vos sois el gato y el rato y el bellaco, respondi√≥ Don Quijote".

En la seva versió actual, aquest refrany avisa als que insisteixen massa en algun assumpte intentant demostrar quelcom impossible.

L'explicació rau a Occitània, Catalunya Nord, i comarques gironines, on el refrany deia (i diu encara):

" Buscar els tres pèls al gat " o " Buscar els tres peus al gat " (amb el sentit de pèls)

Aquesta expressió s'empra per indicar que un fet és impossible comparant-lo amb el disbarat de"buscar tres pèls al gat", ja que segons la tradició secular catalana -demostrada avui dia per la genètica(*)-, mai trobarem un gat amb el pèl de tres colors, sempre que en vegem un de tricolor es tracta d'una gata o bé d'un gat infecund (bord). Només les gates poden ser tricolors.

Segons l'estudiós Lluís Mandado, en occità (en molts casos darrera de vocal), la pronunciació de la lletra "l" es canvia per una "u" (p.e.: Alvèrnia=Auvernha, Alps=Aups, etc.), fins i tot en català (Casals=Casaus), per tant "pèls" es pronunciava "peus". Aquest fet permet, aleshores, explicar l'origen del refrany castellà com una mala traducció del català -en forma literal- per part del censor, que ha deixat entre moltes altres errades aquesta de "los tres pies al gato", un fet, però, impossible d'imputar a l'autor del Quixot, atès que és ell qui introdueix al text l'expressió original catalana.

Hi ha un fet inapel·lable: una persona culta, encara que fos castellana, no podia deixar de conèixer la dita original catalana, sobretot en Covarrubias, que si no era valencià, va viure molt de temps a València.

Modernament en castell√†, hi ha qui diu que el refrany ve de ‚Äúbuscar el traspi√©s al gato‚ÄĚ (en asturi√† ‚Äúbuscar el trespies al gatu‚ÄĚ), on "traspi√©s" hauria evolucionat a ‚Äútres pies", at√®s que, els gats per m√©s que els llencis sempre cauen de quatre potes, de fet no ensopeguen mai.

Alguns escriptors coetanis de Cervantes, en data posterior al Quixot (1611 i 1627) per ignor√†ncia (o pot-ser amb la mala fe de desviar l'atenci√≥ sobre l'origen catal√† del refrany que deixava al descobert l'evident mala traducci√≥ al castell√†), es van inventar el seg√ľent refrany sense solta ni volta, sense cap fonament ni l√≤gica, per dir que ja existia abans del Quixot

"Buscar los 5 pies al gato"... dient que en Cervantes n'havia canviat la xifra.

Sebasti√°n de Covarrubias el cita en el Tesoro de la Lengua Castellana (1611):

"Buscar cinco pies al gato se dice de los que con sofisterías y embustes nos quieren hacer entender lo imposible; nació de uno que quiso probar que la cola del gato era pie"

Gonzalo Correas, en el seu Vocabulario de refranes y frases proverbiales (1627), diu:

"Buscais cinco pies al gato y no tiene m√°s que cuatro; no, que cinco son con el rabo".

Un cop arribat als cinc peus, √©s curi√≥s que el refrany equivalent itali√† faci refer√®ncia al xai: ‚ÄúCercar cinque piedi al montone", "volete trovare il quinto pie al montone", que potser tingui una estreta relaci√≥ amb el refrany que recull l'Alcover-Moll(**) -D.C.V.B.-:¬† ¬ęCercar cinc peus al molt√≥¬Ľ ( el mateix que la versi√≥ italiana).. que.. at√®s el nou protagonista.. es relaciona amb l'altre impossible: "Si home.. i un be negre amb potes rosses!"

I per si tot això fos poc, hi ha un  acadèmic que va proposar una solució encara més pintoresca, dient que el gir "tres pies" no és cap variant del refrany d'en Covarrubias, i que si  Cervantes el va emprar, no va ser per distracció, sinó com a bon gramàtic, ja que es referia a la paraula "gato" que consta de dues síl·labes, "ga-to", és a dir, dos "peus" mètrics, mai tres.

Contra l'originalitat d'aquests estudis filològics sobre el nostre refrany, cal fer constar que les extremitats dels gats, tant en català com en castellà, s'han denominat sempre "potes" (patas) i no "peus" (pies), cosa que reforça la tesi d'una mala traducció del català, ja que sense derivar-lo de l'expressió catalana el refrany hauria estat: "buscar las tres patas al gato" o "buscar las cinco patas al gato".

Com en tants altres casos, podem comprovar fins on arribaran abans de reconèixer l'evident origen català d'un fet! Si li apliquem la "navalla d'Ockham"(que jo crec que caldria canviar i dir-li "navalla de Llull"), la tesi més senzilla (i per tant, la més probable) és la mala traducció del català al castellà. (ès molt rebuscat emprar peus en lloc te potes per als animals)

Manel Capdevila (novembre, 2012)

(*) Gens(1): Sabem que el sexe el determina la combinació de cromosomes: (XY) = mascle i (XX) = femella. Els gens que transmeten el negre i el ros estan en el cromosoma X i un exclou l'altre. El gat, per ser mascle, té la combinació (XY) i, per tant, només pot tenir o el color negre o el color ros (a part del blanc), a no ser que tingui un cromosoma X addicional = estèril. La gata, en canvi, té la combinació (XX), i així pot tenir el gen del negre en un cromosoma i el del ros a l'altre, (a part del blanc, és clar).

(**) Alcover-Moll..

Cercar:

"Cercar cinc peus a un moltò": cercar coses impossibles, tenir esperances il·lusóries, pretenir coses absurdes (Mallorca).

"Lo cinquèn peu del moltò ab gran cura yo he cercat, e no en té sinò quatre", Ausias March.

Gat

"Cercar cinc peus al gat:" pretendre coses impossibles.

(0) Spadafori, Gina. ¬ęAre all tortoiseshell cats female?¬Ľ. Do Cats Always Land on Their Feet?.

(1) cats.wikia.com. ¬ęcat coat genetics¬Ľ

(2) Wikipedia. (Tortoiseshell_cat/genetics)

(3) Editorial UOC. Hist√≤ria de la llengua catalana. 2011, 128‚Äď. ISBN 978-84-9788-380-1





versió per imprimir

    Introdu√Įu el codi de seguretat