ARTICLES » 1716

Ampolleta catalana

Ampolleta catalana feta de vidre català

Catalunya estant repartida a ambdues bandes dels Pirineus va tenir el paper "d'√ļltim tenedor" de les ci√®ncies del mig i lluny√† Orient abans de passar a Europa. El pa√≠s basc amb una posici√≥ semblant (Hendaya), va perdre aquesta opci√≥ degut al seu a√Įllament natural, (no va ser dominat ni per romans, ni per b√†rbars, ni per √†rabs, d'aqu√≠ el perqu√® han mantingut la seva llengua primitiva...)

L'alquímia catalana ens va obrir molts fronts, entre els quals podem esmentar: la navegació per estima emprada per Colom i Magalhaes mitjançant l'ampolleta de vidre català.. 

Els comentaris castellans a internet s√≥n prou contundents: Son unos antipatriotas, en las listas de alquimistas medievales de los dos eruditos espa√Īoles (sic) ¬°..s√≥lo han puesto a los catalanes..!


  • Diuen que l'alquimia medieval √©s catalana dos grans figures no catalanes!! en Men√©ndez i Pelayo -Historia de los¬†heterodoxos espa√Īoles: estudios i en Jos√© Ram√≥n de Luanco -La alquimia en Espa√Īa... o indirectament els castellans que la volen per Alfonso X sense tenir-ne cap figura descollant: .." la presencia de la Alquimia en Espa√Īa, pa√≠s que, como se√Īala el propio autor, fue durante la Edad Media la "puerta mayor" por donde el Arte Regia penetr√≥ en Europa..."
  • El manuscrit d'en Sedacer √©s sobre lapidaris artificials - com fer gemes- recordeu el falsos rub√≠s de Perpiny√†.. a en Jacme Ferrer de Blanes li deien "el lapidario de Burgos"..per tant amb coneixaments d'Alquimia i repeteixo.. sense l'ampolleta en Colom no hauria arribat a Am√®rica..
  • Dels set manuscrits d'en Sedacer trobats per la investigadora francesa, Pascale Barthel√©my, n'hi ha un que el copista va atribuir a "Guillem d'Ockham" per√≥ Pascale Barthel√©my ha demostrat que √©s copiat del de Perpiny√† (6 vs. 1), sabeu el que aix√≥ significa.. qui en falsifica una en falsifica cent!!! pot-ser l'obra del fam√≥s Ockham estigui copiada de ..Llull.¬† jo ja fa mesos que dic "la navalla de Llull"
  • Els vidrers de Murano segueixen la Sedacina ( manuscrit itali√†¬†traducci√≥ del manuscrit de Perpiny√†) i el llibre impr√®s "Arte vetraria" que diu que per fer bon vidre cal comprar la sosa d'Hispania¬†(la barrella-sosa¬†creix al llevant catal√† de M√ļrcia a Montpeller)
  • En Sedacer va crear la llavor del vidre catal√† des del Palau del Vidre, passant per Vidreres, a totes les Vall-vidrera que trobareu a Catalunya, malauradament s'han perdut la majoria dels Forns del vidre, fins i tot el Forn del vidre d'Arenys, i el de Matar√≥ del que hi ha registres de carregaments de vidre enviats per mar i un viatge expr√©s de Felip el Bell al Forn de Vidre de Matar√≥ per a poder admirar la seva t√®cnica.
  • Felip el Bell, en arribar a Barcelona el 1502, va fer un viatge per mar a Matar√≥ per veure els sus forns de vidre que feien un vidre de gran qualitat que s'exportava arreu del Mediterrani fins i tot als pa√Įsos Baixos
  • Felip V va agafar al 1727 com fundador de la "Real F√°brica de Cristales de La Granja" al catal√†¬†Bonaventura Sit, prova de que els artesans catalans eren els que en sabien m√©s.. juntament amb la tradici√≥ catalana del porr√≥ i l'almorratxa..qu√® √©s una ampolleta sin√≥ dos brocs de porr√≥ units per un tub de coure.

Ampolleta catalana.. feta de vidre transparent català

Amb les navegacions atl√†ntiques de l'√®poca dels descobriments¬†-a part de la br√ļixola- van caldre les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, per√≤ cal dir que durant aquestes navegacions -i les mediterr√†nies- la distancia navegada es calculava per estima, i, no es pot concebre la "navegaci√≥ per estima" sense un instrument per a mesurar el temps. Durant m√©s de 500 anys (del 1300 al 1800) aquest instrument va ser "l'ampolleta d'hores" de vidre transparent catal√†. Durant els dos primers segles, al tenir el secret del vidre transparent d'en¬† Guillem Sedacer¬† -un¬†Homo Universalis com:¬†Llull, Arnau de Vilanova, Miquel Servet, Leonardo i fins i tot Newton-,

"Eren tant preuades les ampolletes fetes pels artesans catalans, que els nostres reis (Johan el caçador) les regalaven, com un gran present, a altres reis (a Carles de França juntament amb l'Atles de Cresques) i aquests les deixaven com herència als seus fills. La seva tècnica s'ha mantingut fins i tot al nostre costumari.. que és una ampolleta sinó dos brocs de "porró català" oposats i units per un tub de coure amb sorra a dins?"

Dit aix√≤, l'Alqu√≠mia catalana¬†amb la figura dels "Homo Universalis" -sent Catalunya el bressol de la major part d'aquests "precursors de Leonardo"-, amb la f√≥rmula del vidre de plom del nostre¬†"Homo Universalis" Guillem Sedacer de Perpiny√†, que va permetre¬†als artesans catalans fabricar¬†-apart de les "ulleres de presb√≠cia" segons Simon Guilleume o els telescopis¬†dels germans Roget de Girona "els millors que tenia Galileu" segons el seu deixeble Sirturus-.. l'ampolleta d'hores¬†regalada per Johan I a Carles V de Fran√ßa amb dues "fioles" de vidre catal√† transparent " (√ļnica durant 200 anys) que va ajudar a con√®ixer per estima la posici√≥ del vaixell ("sabir on estaven") als pilots atl√†ntics com en Colom o en Francesc Alb√≥ (pilot de Magalhaes que amb l'ampolleta va fer tota la navegaci√≥ fins les Filipines amb una precisi√≥ incre√Įble per l'√®poca) batejat "griego de Rodas" quan, de fet, era "catal√† de Rodas=Rosas" amb¬†les 18 ampolletes i els altres 15¬†"griegos de Rodas" embarcats a l'expedici√≥ amb una¬†"encomienda" signada a Magallaes per Carles V a Barcelona el 19 d'abril de 1519. √Čs de gran inter√®s ja que el que s'hi diu √©s in√®dit.. obrint-ho a la llum p√ļblica per 1¬™ vegada. Aquest vidre catal√† va permetre tamb√© la "c√†mera obscura" utilitzada per molts pintors del renaixement,¬†sent Leonardo qui comen√ßar a emprar-la

Dos capitans de vaixell, en¬†Mauricio Obreg√≥n Andreu, de Col√≤mbia,¬†catedr√†tic i col¬∑lega d'en¬†Samuel Eliot Morrison i l'Andr√© Rossfelder de la "Marine de Guerre" francesa a Alger¬†-membre de l'OAS- , un cop van concloure¬†als anys 80-90, els seus viatges de circumnavegaci√≥ seguint el derroter de l'Alb√≥, meravellant-se de la precisi√≥ de la seva "estima" i mesura d'altures, van arribar a la conclusi√≥,¬†cadascun pel seu compte, de que.. per les seves catalanades i l'acurada t√®cnica de navegaci√≥ emprada, en Francesc Alb√≥ era catal√† de Rosas-Rodas (aix√≠ com els altres "Griegos de Rodas-Rosas" -top√≤nim medieval segons Corominas) i ho van dir quasi en paral¬∑lel amb la den√ļncia d'En Bilbeny sobre la catalanitat¬†(ojal√† un dia es pugui demostrar..) d'El Can√≥s, d'En Pigafeta i d'altres mariners de l'expedici√≥ que portaven "barretina" (esmentada, com diu en Jordi, 8 vegades al manuscrit del "Premier Voyage Autour Du Monde"..).

Com a colofó, i amb les referències aportades es pot argumentar que la "navalla d'Ockham" és molt provable que s'hagués de dir la "navalla de Llull" sent un raonament totalment lul·lià.. doncs l'enunciat bàsic és:
"De dos tesis en conflicte, la més probable, és la que té l'explicació més senzilla..."

Aquesta deducció es basa en que la investigadora francesa, Pascale Barthelémy, ha demostrat que hi ha una còpia falsificada del manuscrit d'alquímia del carmelita "Guillem Sedacer" (desdoblament de Johan de Rupercissa segons Lynn Thorndike, però que apareix documentat com alquimista de Pere Terç), que el copista atribueix falsament a Guillem d'Ockham. D'aquest manuscrit se n'han trobat 6 còpies més arreu del món (més una traducció a l'italià emprada per la gent de Murano) que acrediten com autor al carmelita de Perpinyà "Guillem Sedacer" només una l'atribueix a Guillem d'Ockham, per tant Sedacer guanya per 7 a 1, i..


Alg√ļ podria haver copiat la tesi de la navalla d'Ockham d'un manuscrit perdut (p.e. de Llull o.. del mateix Sedacer, que t√© llibres de "filosofia pura") atribuint¬†tamb√© l'obra a Guillem d'Ockham.. com va passar amb el manuscrit d'Alqu√≠mia.. La difer√®ncia √©s que en aquest cas concret, s'ha pogut demostrar la falsedat de l'atribuci√≥..¬†Guillem d'Ockham va ser cridat¬†al 1324 i retingut per heretgia a Aviny√≥ pel Papa de Roma Joan XXII (√©s l'√®poca del manuscrit, ja que mor el 1349¬† ) i els carmelites tamb√© hi estaven enfrontats-amb un prior catal√†- (en Sedacer va passar temps escrivint manuscrits a casa del canonge¬†d'Elna, Nicholaus Egidii). Al concili de Vienne, es va proposar un judici de Deu, s'hi van presentar dos nobles catalans que van llen√ßar el guant damunt la taula defensant als templers (com feien els bisbes) i ning√ļ va voler lluitar contra ells.. (cal dir que l'arribada dels¬†carmelites a Europa va tenir lloc a trav√©s de Catalunya a Perelada)


_____________________________________________________________________________________________________________
Una ampolleta o bé ampolleta d'hores[1][2] (també coneguda en l'antiguitat com clepsamia) és un tipus de rellotge de sorra usat en la navegació marítima per estimar el temps que es navega en un rumb determinat i poder calcular així la posició per estima. Originalment constava de dues fioles [3] de vidre col·locades una sobre l'altra i connectades per l'extrem amb un tub. El progrés de bufat del vidre va permetre a partir d'un moment donat fer-les d'una sola peça.

Normalment s'emprava una ampolleta de 30 minuts que servia també per marcar les guàrdies de 4 hores (8 ampolletes).[4] S'utilitzava una ampolleta més petita (de 28s. o 14s. de duració) juntament amb la corredora, per mesurar la velocitat del vaixell en nusos.[5]

La fiola plena de sorra o material similar (part√≠cules finament m√≤ltes d'estany o plom) es col¬∑locava en la part superior i per efecte de la gravetat, la sorra flu√Įa lentament i de manera constant cap a la fiola inferior. Una vegada havia flu√Įt tota la sorra a aquesta fiola inferior, es podia girar l'ampolleta per mesurar un altre per√≠ode.

L'ampolleta no era un instrument del tot prec√≠s per a mesurar de forma fiable el pas del temps, hi havia diversos factors que podien afectar la durada del flux de sorra: la humitat dins de l'ampolleta, l'homogene√Įtat del gra de la sorra, el di√†metre interior del tub d'interconnexi√≥ desgastat pel flux de sorra, la posici√≥ m√©s o menys horitzontal, l'efecte dels moviments d'acceleraci√≥ o desacceleraci√≥ del vaixell, tots ells podien influir en el flux de la sorra, i per tant en el temps mesurat.

Contingut

Història

Antiguitat

Sarcòfag (350 dC), que representa les noces de Peleus i Tetis (ampliació amb la clepsamia en mans de Morfeo)

Al contrari que el seu predecessor, la clepsidra o rellotge d'aigua, l'origen de la clepsamia no és clar, es creu que la seva invenció va poder tenir lloc a l'antic Egipte.[6]

  • Segons l'Institut Americ√† de Nova York, la clepsamia va ser inventada a Alexandria al voltant del 150 aC.[7]
  • Segons el Diari de l'Associaci√≥ Brit√†nica d'Arqueologia les anomenades clepsamies estaven en √ļs abans de l'√®poca de Sant Jeroni (335 dC), a qui se sol representar amb una calavera i una clepsamia, entre altres s√≠mbols.[8]
  • La representaci√≥ m√©s antiga d'una clepsamia conservada fins als nostres dies es troba en un sarc√≤fag del 350 dC., en les seves parets hi ha un baix relleu que representa les noces de Peleus i Tetis. Va ser descobert a Roma al segle XVII, i estudiat per Wincklemann al segle XIX, qui va comentar que hi havia una clepsamia a les mans de Morfeu.[9]

Edat Mitjana

Temprança amb una clepsamia; Al·legoria del Bon Govern 'detall de Lorenzetti ", 1338

Curiosament, des de l'època romana desapareix per complet dels registres històrics fins que es torna a introduir en l'Europa medieval.[10][6]

Cap al segle vuit√® hi ha un esment per part d'un monjo anomenat Liutprando, que va servir a la catedral de Chartres, Fran√ßa.[11] Per√≤ no va ser sin√≥ fins al segle XIV que es comen√ßa a veure com d'√ļs com√ļ, la imatge medieval m√©s antiga podria ser una representaci√≥ del 1338 en el fresc Al¬∑legoria del Bon Govern d'Ambrogio Lorenzetti.[12]

L'√ļs dels ampolleta ha quedat registrat des del segle XIV. Els registres escrits que queden s√≥n en la seva majoria dels quaderns de bit√†cola dels vaixells europeus.[10] Els registres d'aquesta √®poca esmenten l'ampolleta, que apareix en les llistes de provisions de bord. Un registre primerenc √©s un rebut de venda de Thomas de Stetesham, secretari de la nau Anglesa "La George", el 1345:

¬ę "The same Thomas accounts to have paid at Lescluse, in Flanders, for twelve glass horologes (" pro xii. orlogiis vitreis "), price of each 4¬Ĺ gross', in sterling 9s. Item, For four horologes of the same sort (" de eadem secta "), bought there, price of each five gross', making in sterling 3s. 4d."[13][14] ¬Ľ

La segona refer√®ncia es troba en un extens inventari de les coses propietat de Carles V de Fran√ßa que estaven en el seu poder al moment de la seva mort el 16 de setembre de 1380.[15] Hi ha un article citat com "heures de naviguer" de l'estudi del rei al seu castell de Saint Germain en Laye, que es descriu de la seg√ľent manera:[13][15][16]

¬ę "'Item ung grant orloge de mer, de deux grans fiolles plains de sablon, en ung grant estuy de boys garny d'archal.[13][15][16]

(..Article un rellotge de mar gran, amb dos grans ampolles plenes de sorra, en una gran caixa de fusta guarnida amb llautó..

¬Ľ

Aquest "orloge de mer" o "heures de naviguer" li va ser enviat, com un regal, quan encara era només un príncep (sent, per tant, abans de 1356 quan va prendre el lloc del seu pare a la presó), per la seva tia Yolanda d'Aragó, quan li demana un manuscrit de Joan de Mandeville, per traduir-ho a la llengua aragonesa[17]

El m√©s interessant de la segona refer√®ncia, la de Carles V de Fran√ßa, √©s que una ampolleta d'hores es defineix com "ung grant orloge de mer" ("un gran rellotge de mar "), aix√≤ juntament amb el fet que la primera explicaci√≥ del seu √ļs en el mar apareix en el treball de Francesc Eiximenis "el dotz√© del Cresti√†" i que l'hi va donar com a regal la seva tia Yolanda d'Arag√≥, suggereix que, en aquest per√≠ode, la import√†ncia d'un rellotge de sorra estava comunament relacionada amb el seu √ļs en el mar i la seva demanda de fabricaci√≥ va poder haver-se originat a partir de les necessitats de navegaci√≥ de la Corona d'Arag√≥, un poder mar√≠tim del moment en el Mediterrani.[18][17][19]

Importància de l'ampolleta en la navegació

Ampolleta de timoner amb un suport de tres columnes.

Les ampolletes eren imprescindibles en els vaixells, ja que eren el mesurament de temps més fiable en el mar. A diferència de la clepsidra, el moviment de la nau durant la navegació no afecta l'ampolleta de forma important. El fet que l'ampolleta utilitza un element polvoritzat, en lloc de líquid, permetia mesuraments més precisos, ja que l'aigua de la clepsidra era molt sensible al moviment del vaixell i era propensa a condensar-se en el seu interior durant els canvis de temperatura.[20] Els marins van trobar que l'ampolleta era capaç d'ajudar-los a determinar la distància navegada per estima fins i tot la longitud, (en graus a l'est o a l'oest a partir de cert punt), amb una precisió raonable.[20]

Les ampolletes d'hores usades a Catalunya des de 1380,[21] atès que la humitat del mar impregnava la sorra (alterant-ne la durada), es va acabar havent de substituir la sorra per un element menys higroscòpic: closca d'ou triturada, etc.. i fins i tot pols de plom.[22]

La refer√®ncia m√©s antiga en castell√† √©s del diari d'en Colom, √©s a dir que, documentalment, el seu √ļs a Catalunya √©s 100 anys anterior que el seu √ļs a Castella[23] i fins i a tot Portugal.[24]"Creemos que aquele voc√°bulo (ampolheta) √© de origen espanhola".

En la navegaci√≥ de llarga dist√†ncia a trav√©s de l'oce√† obert, l'ampolleta per mesurar lapses de temps era un instrument tan important com la br√ļixola per con√®ixer el rumb. Portava la quantitat de sorra adequada per mesurar un lapse de mitja hora, a cada buidatge de tota la sorra se l'anomenava una ampolleta i vuit ampolletes (quatre hores), definien una gu√†rdia. El rumb al que es navegava mostrat per la br√ļixola, amb el temps donat per l'ampolleta juntament la velocitat estimada pel pilot (m√©s tard mesurada amb la corredora), registrats en el diari de bord, permetien al navegant tra√ßar la posici√≥ del seu vaixell sobre una carta de navegar.

Multiplicant la velocitat estimada pel pilot, pel temps que s'havia mantingut un rumb determinat, donava la distància navegada. Aquest és el mètode simple que s'anomena navegació per estima (Llull: Navigatio est ars, cum qua nautae per mare sciunt navigare).[25]

Per poder-ho anotar amb precisió, excepte en una emergència, l'abatiment, els canvis de rumb (canvi de bord en cenyida, orsada, navegant al través o trasluada anant amb el vent de popa), es feien al moment de completar una ampolleta, així el pilot podia calcular amb més precisió la distància navegada en aquest rumb.

Fins a principis del s. XIX, en qu√® es va poder navegar amb les dist√†ncies lunars, la navegaci√≥ per estima, contrastada de tant en tant amb la mesura de la latitud amb el quadrant (bast√≥ de Jacob, astrolabi, octant) va ser l'√ļnic sistema a l'abast dels navegants per navegar el globus¬†terraq√ľi, per aquest motiu l'ampolleta fou tan important per als navegants, encara que en terra ferma per saber l'hora, ja feia m√©s de quatre-cents anys que s'usaven rellotges mec√†nics (a part dels de sol i les clepsidres).

No va ser sinó fins al segle 18 que els germans Harrison, John i James, van arribar a construir un cronòmetre marí que millorava significativament la precisió de l'ampolleta. Prenent en el seu quart prototip elements de disseny del rellotge de butxaca, van arribar a fabricar un cronòmetre marí capaç de mesurar el temps amb suficient precisió guanyant el premi ofert pel Board of longitude. En el seu segon prototip van calcular el viatge des d'Anglaterra a Jamaica, amb només un error de càlcul de cinc segons el 1761.[11]

Ampolleta de timoner

Ampolleta de corredora al centre-esquerra.

Es va utilitzar en els vaixells per mesurar períodes de mitja hora. El timoner era l'encarregat de donar-li la volta. Començava amb el sol de migdia, fent un toc de campana, al cap de mitja hora dos tocs, i així successivament. Però si un mariner volia fer disminuir la guàrdia, només havia de girar ampolleta abans que estigués completament buida

En la preparació del viatge de Fernão de Magalhães al voltant del món, va aconseguir 18 ampolletas per a la seva flota, juntament amb l'encomana de Carlos V, atorgada a Barcelona, per trobar la ruta occidental fin el Maluco (a les illes de l'especieria).[26] Hi havia un servent del vaixell (un patge) que tenia com a feina fer girar les ampolletes, i així es podia registrar el temps de navegació de la nau en cada rumb, per al càlcul de l'estima. Migdia era l'hora de referència per a la navegació, que no depenia de l'ampolleta, ja que el marca el sol quan arriba al seu zenit.[27] De vegades es fixaven en un mateix marc més d'una ampolleta, cadascuna amb una diferent durada de temps, per exemple, 1 hora, 45 minuts, 30 minuts i 15 minuts.

Ampolleta de corredora

A partir del segle XVI es va utilitzar una ampolleta m√©s petita (de 28s. o 14s. de duraci√≥)[5] juntament amb la corredora, per mesurar la velocitat (en nusos) del vaixell respecte a l'aigua.[28] El procediment era el seg√ľent:[29]

Un mariner manejava la corredora i un altre l'ampolleta. El de la corredora la llen√ßava per la popa i deixava c√≥rrer la primera part perqu√® s'estabilitz√©s dins l'aigua. El mariner anava deixant c√≥rrer el cordill de la corredora deixant-lo passar lliurement per la seva m√† i en notar el primer nus cantava "marca¬†!". Al moment el de l'ampolleta la invertia i el temps comen√ßava a c√≥rrer mentre el del cordill anava comptant els nusos segons anaven passant deixant el torn al de l'ampolleta per cantar "marca¬†!, en el moment que s'havia buidat tota la sorra, aleshores el del cordill agafant-lo fortament, mesurava la fracci√≥ entre nusos que havia passat des de l'√ļltima marca i cantava (p.e.): "cinc nusos i quart¬†!

Els nusos de la corda estaven separats 1/120 de milla, i atès que 30 segons és 1/120 d'hora, es podia establir fàcilment la velocitat en milles per hora.[30]

Vegeu també

Referències

  1. ¬ęAmpolleta (n√†utica)¬Ľ. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Ampolleta a Optimot
  3. Fiola a Optimot
  4. Jos√© de Lorenzo; Gonzalo de Murga; Mart√≠n Ferreiro y Peralto. Diccionario mar√≠timo espa√Īol. Establecimiento Tipogr√°fico de T. Fortanet, 1864, p.¬†32‚Äď [Consulta: 20 setembre 2011].
  5. David G. Fitz-Enz. Old Ironsides: Eagle of the Sea. Taylor Trade Publications, 2004, p.¬†86‚Äď. ISBN 978-1-58979-160-2 [Consulta: 17 desembre 2012].
  6. Mills, A. A., S. Day, and S.Parkes.
  7. American Institute of the City of New York. Annual Report of the American Institute of the City of New York. C. van Benthuysen., 1870, p.¬†1042‚Äď.
  8. British Archaeological Association. The Journal of the British Archaeological Association. Brit. Arch. Ass., 1873, p.¬†130‚Äď.
  9. British Museum. A Description of the Collection of Ancient Terracottas in the British Museum; with Engravings. K. Bulmer, 1810, p.¬†88‚Äď.
  10. European journal of physics : journal of the European Physical Society, 1996.
  11. [1]
  12. Frugoni, Chiara. Pietro et Ambrogio Lorenzetti. Scala Books, 1988, p. 83. ISBN 0-935748-80-6.
  13. F.J.Britten. OLD CLOCKS AND WATCHES & THEIR MAKERS. LONDON B. T. BATSFORD, 94 HIGH HOLBORN, 190x, p. 16 and 249.
  14. Anthony John Turner. Of Time and Measurement: Studies in the History of Horology and Fine Technology. Ashgate Publishing Company, 1993. ISBN 978-0-86078-378-7.
  15. Time Museum; Bruce Chandler; Anthony John Turner The Time Museum: Time measuring instruments. pt. 1. Astrolabes, astrolabe related instruments. The Museum, 1985. ISBN 978-0-912947-01-3.
  16. Gerhard Dohrn-van Rossum. History of the Hour: Clocks and Modern Temporal Orders. University of Chicago Press, 15 juny 1996, p.¬†380‚Äď. ISBN 978-0-226-15510-4.
  17. Johan I D'Arago. Institut d'Estudis Catalans, p.¬†128‚Äď. GGKEY:8CXSF5T5A0D.
  18. Eiximenis, Francesc, ca. 1340-ca. 1409; Donna Mary Rogers A Partial Edition of Francesc Eiximenis' Dotzè Del Crestià (Chs. 1-97) [microform]. Thesis (Ph.D.)--University of Toronto, 1988. ISBN 978-0-315-43411-0.
  19. Diccionari Català Valencià Balear, Alcover-Moll: Rellotge de sorra.
  20. Balmer, R. T. "The Operation of Sand Clocks and Their Medieval Development."
  21. DCVB: Ampolleta d'hores (ant.) o ampolleta (Mall., nàut.): rellotge d'arena. Item dues ampolletes de hores, doc. mall., a. 1434 (Boll. Lul. iii, 312)
  22. M.N.M: Catàlogo de la sección de instrumentos nàuticos, Carmen López Calderón, Madrid 1996, ISBN 9788478235155
  23. Colom-Casaus: Jueves 13 de diciembre... halló que pasaron 20 ampolletas que son de a media hora...
  24. Fontoura: A marinaria dos descubrimiento, Lisboa, 1939
  25. ¬ęARS BREVIS¬Ľ (en llat√≠). [Consulta: 23 novembre 2015].
  26. Ricardo Cerezo Mart√≠nez. La cartograf√≠a n√°utica espa√Īola en los siglos XIV, XV y XVI. CSIC, 1994, p.¬†170‚Äď. ISBN 978-84-00-07400-5 [Consulta: 17 novembre 2011].
  27. Bergreen, Laurence. Over the Edge of the World: Impressionant circumnavegació del Globus per Magallanes. William Morrow, 2003. ISBN 0066211735.
  28. Fernandez Fontecha, Francisco. Curso de Astronomia Nautica y Navegaci√≥n. MAXTOR, maig 2001, p.¬†1‚Äď. ISBN 978-84-95636-28-7 [Consulta: 20 setembre 2011].
  29. Dionisio Macarte y D√≠az. Lecciones de navegaci√≥n √≥ Principios necesario a la ciencia del piloto. Sancha, 1801, p.¬†205‚Äď [Consulta: 20 setembre 2011].
  30. Francesc Xavier Barca Salom, Les matemàtiques i la navegació: Una estreta col·laboració, p.123




versió per imprimir

    Introdu√Įu el codi de seguretat