A l'inici de Les Années, la seva crònica subjectiva de set dècades de vida personal i francesa, l'escriptora Annie Ernaux desgrana un rosari de frases breus en la línia del Mete de Georges Perec. Ràfegues d'imatges o sensacions amb poder d'evocació que plasma una època. Una referència intrigant: "La platja d'Arenys de Mar al costat de les vies del ferrocarril, el client de l'hotel que s'assemblava a l'animador radiofònic belga Zappy

¿Podem creure que el príncep Ferran, catalanoparlant fill de València, i la princesa Joana d'Aragó, catalanoparlant i filla de Barcelona, es van casar i a Nàpols van castellanitzar la Cort i el país sencer? O algú ho ha interpretat així amb una clara intencionalitat política i els nostres intel·lectuals no han fet res més que picar

Adéu al darrer gran mite: no, el foc no va destruir la Biblioteca d'Alexandria Si convertim els nostres pensaments en el llegat que deixen les biblioteques antigues en la consciència col·lectiva, n'hi ha una de llegendària, la fama de la qual no té rival: la d'Alexandria. Tot i que es remunta a una època molt posterior a les mesopotàmiques i al fet que no hi ha testimonis materials, la d'Alexandria és la biblioteca arquetípica de l'imaginari occidental i encara sovint es considera la