ARTICLES » 30

Música tradicional de Malta

La música tradicional Maltesa rep el nom de Ghana, que és un terme que designa tant el cant com l'acompanyament musical. Ens centrarem especialment a un dels gèneres de cançons populars. Existeixen tres estils de cançons: el spirtu pront, G Hana tal-Fatt, el Bormliza o Ghana fil Gholi.

Ghanafest-2011- (10) .jpg

Spirtu Pront

És el cant el més popular dels tres. Es canta en llocs particulars que són els bars i les tavernes. Es reuneix un grup de cantadors que té per nom "g ħannejja", en singular "g ħannej" amb alguns guitarristes. També hi ha les persones acostumades a les cançons que vénen especialment per veure-les i els clients del bar o de la taverna. Els cantants s'estan col·locat en arc de cercle darrere de les cadires on hi ha els tres guitarristes. El primer solista o "prim" té una guitara més petita que els altres i pot mostrar el seu talent durant el sol que hi ha entre les estrofes. Els dos altres guitarristes toquen la base harmònica sobre la qual vagi desenvolupar la interpretació. Són guitarres d'estil espanyol amb cordes metàl·liques. La caixa de la guitarra no produeix molt so perquè té poc ressò.

Els cantants no es miren entre ells i també no hi ha un contacte visual entre ells i els guitarristes perquè miren tots el públic.

En primer lloc, és la guitarra que comença amb una introducció. Aquest primera intervenció dóna la tonalitat i el tempo de la sessió. Després hi ha una alternança entre la part instrumental "il qalba" i la part cantada. A la part instrumental, el guitarrista efectua variacions que es diuen "prejjem". Cada intervenció cantada és realitzat per un cantant diferent. La música s'acaben amb una conclusió final, la "kadenza".

El spirtu pront és un cant improvisat, un duel en el qual dos cantants (almenys) s'enfronten. El "g ħannej" ha d'improvisar estrofes de quatre versos amb rimes en alteracions. Hi ha una particularitat que introdueix un curiós discurs, els "g ħannejja" es responen de manera alternativa per tenir temps de pensar adequadament a la proposta del primer. Així quan hi ha quatre cantants, el primer canta en duel amb el tercer i el segon amb el quart. Sobre els gestos, podem notar que en alguns casos, el "g ħannej" posa la mà al seu orella com ara els cantants Corsos. És un gest típic del cant Mediterrani.

Durant la interpretació, el públic és molt respectuós. Tota tipus de suport cap a un cantant és prohibit. Així la gent no aplaudeix. És acceptat només un riure espontani després a una resposta d'un "g ħannej".

Aquí un exemple del Spirtu Pront.

https://youtu.be/Dnjrfmuq_qg

Ghana tal-Fatt

https://youtu.be/4YPGLRxS8g8

El Ghana ha donat lloc a un diverses icones locals com és el cas aquí d'aquest cantant que es diu Kelinu.

Ghana Fil Gholi o Bormliza

https://youtu.be/iMAJp7CYHaA

Aquest cant amb moltes melismes és un espècie de crit, que fa pensar a una lamentació.

S'assembla molt al lamenti que és un cant de Sicília. Això no és sorprenent perquè la Sicília és a prop de Malta.

El "Ghana" que es practicava originalment per les dones de la llar durant les seves tasques domèstiques o pels obrers durant el treball ha evolucionat amb el temps. Avui el "Ghana" té més limitacions de rimes i de ritme. De cant associat al món del treball, es va convertir en un cant reservat als professionals que diverteixen la població.

Bibliografia:




versió per imprimir

    Introduïu el codi de seguretat