MÃstica de Santa Teresa de Jesús y Juan de la Cruz.
(ABC-50 hitos 24) MÃstica de Santa Teresa de Jesús y Juan de la Cruz.
La fita número 24 de la sèrie “ABC 50 hitos destacables de nuestra historia†tracta de l’aparició sobtada, a la Castella del segle XVI, d’una sèrie de grans mÃstics, de fundadors de grans companyies religioses i grans predicadors. Un exemple magnÃfic d’allò que en ciència s’anomena generació espontà nia. quan d’allà on no hi ha res en surt tot. Comença aixà GarcÃa de Cortázar:
“Los grandes poetas mÃsticos manan de la tierra de los conquistadores. Santa Teresa imaginaba Ãvila sostenida por los ángeles desde el aire. San Juan de la Cruz la ciñe con su Cántico abisal.â€
És realment sorprenent que, a Castella, un paÃs que mai havia tingut un Ramon Llull, un Ramon Sibiuda, un Arnau de Vilanova, un Ramon de Penyafort, un Anselm Turmeda, hi sorgeixin (“manan de la tierra) com per art d’encanteri, filòsofs i mÃstics d’aquest nivell.
Sorprèn molt, d’altra banda, que no esmenti ni de passada un fet extremadament important: l’annexió de Portugal i de tot el seu imperi colonial a la monarquia hispà nica, el 1580. Al morir el rei de Portugal sense successió Felip II va fer valdre els seus drets sobre el tron portuguès utilitzant l’argument del seu exèrcit comandat pel duc d’Alba.
Ãlvarez de Toledo va establir un sistema legal extremadament repressiu amb l’estreta col·laboració de la Inquisició, que tenia en el Tribunal de Tumults el seu braç executor. Un tribunal que els flamencs anomenaren Tribunal de la Sang per la brutalitat amb què tractava els seus reus. Igualment, va endegar un sistema de coacció militar contra la població d’una violència i ferotgia inusitades, que va deixar un record inesborrable. Tot plegat va originar la majoria dels penjaments antiespanyols coneguts com la Llegenda Negra[2].
Però el mal ja estava fet i la situació era irreversible. Durant les següents dècades, Flandes va suposar un seguit de maldecaps i de complicacions polÃtiques i de tot ordre, especialment econòmiques per a la Corona Hispà nica. Els independentistes flamencs no van parar de revoltar-se una vegada i una altra contra el rei de Castella, amb el suport econòmic, militar i polÃtic de França i d’Anglaterra, que veien en aquest conflicte una oportunitat per fer mal i afeblir la monarquia hispà nica,
Les guerres de Flandes, inútils i carÃssimes, que no aportaven prà cticament res a l’economia de la Corona, eren una sangonera econòmica sense parió, i probablement, la principal causa del seguit de fallides de la monarquia hispà nica durant els segles XVI i XVII, quatre de les quals durant el regnat de Felip II.
No cal dir que aquests consells tan assenyats no es van atendre i tot va anar com va anar: una fallida rere l’altra i deixar-se escapar l’oportunitat de construir un autèntic imperi colonial a l’Àsia.
És evident que quan nacionalista espanyol com GarcÃa de Cortázar s’ha d’encarar amb la realitat dels segles XVI i XVII espanyols no li hagi de ser fà cil reconèixer tanta ineptitud i incompetència i prefereixi evadir-se rememorant les gestes de grans mÃstics i evangelitzadors.