ARTICLES » 113

Font del Gat de Sant Agustí Vell

La¬†Font de Sant Agust√≠ Vell √©s una font g√≤tica (reconstru√Įda) situada al¬†Barri de Ribera, als baixos de la casa que t√© la fa√ßana principal a la¬†Pla√ßa de Sant Agust√≠ Vell i fa cantonada amb els carrers de¬†Carders i¬†Tantarantana. √Čs una font molt significativa de¬†Barcelona, ja que l'√ļs principal era com abeurador dels cavalls dels que entraven a¬†Barcelona pel¬†Portal Nou. Aquesta casa va pert√†nyer a la fam√≠lia Capdevila-Maresma, des del 1912 fins al 1966, any en que l'Ajuntament ens la va expropiar per 2.000.000 de pessetes per allargar el carrer M√©ndez N√ļ√Īez.¬†El 1946 hi varem viure un temps, durant aquest per√≠ode¬†vaig estar a punt de morir-hi, amb¬†vuit mesos d'una septic√®mia, em va guarir el meu tiet Laure√† Torrent (metge homeop√†tic i fill d'Arenys d'Amunt, pare de l'organista Montserrat Torrent), amb penicil¬∑lina que el meu pare comprava d'estraperlo al port i guardava els potets de vidre en forats fets dins de barres de gel (jo e petit hi jugava). L'any 1995 en haver-se anul¬∑lat el projecte, mentre treballava a la DGPT vaig intentar posar un contenci√≥s, pel sup√≤sit de "mutaci√≥ demanial", i la resposta de¬†l'Ajuntament (assabentat per la filtraci√≥ d'un advocat que vaig consulrar), va ser tirar la casa a terra i reconstruir-la per vivendes socials,¬†deixant en el lloc on hi havia la font, una sucursal de La Caixa d'Estalvis, els ve√Įns hi van llen√ßar pedres esquerdant els vidres, fins que¬†l'Ajuntament la va reconstruir amb pedra del s.XX,¬† ja que no va poder trobar les pedres de la font g√≤tica original. Tinc els manuscrits de totes les actes notarials de la casa, enquadernades amb pergam√≠, des del s XVI, on hi ha descrita la servitud del propietari que ha de deixar treure aigua per a la font des del Rech Comtal que hi passa per sota.


Història


Els fulls impresos es mostraven agafats per pinces en cordills perquè el comprador pogués triar. Parada de romanços al costat de la font de Sant Agustí Vell (Barri de la Ribera, Barcelona) segons el gravat que acompanya un sainet publicat el 1850.

Els primers vestigis conservats de fonts situades en vies o edificis p√ļblics procedeixen de l'edat mitjana, √®poca en qu√® la ciutat formava part de la¬†Corona d'Arag√≥ i era un important eix mar√≠tim i comercial de la¬†mar Mediterr√†nia. El recinte de la ciutat va anar creixent des del primitiu nucli urb√† ‚ÄĒel que avui dia √©s el¬†Barri G√≤tic‚ÄĒ, i al¬†segle XIV va sorgir el barri del Raval. Barcelona tenia aleshores uns 25.000 habitants.[1]

En aquest per√≠ode es van crear diverses fonts arreu de la ciutat, per a assegurar un subministrament regular a la poblaci√≥. Aix√≠ com l'√ļs industrial de l'aigua estava assegurat amb el¬†Rec Comtal i la canalitzaci√≥ de l'aigua de¬†Montju√Įc fins al Pla de la Boqueria, el consum dom√®stic s'efectuava principalment a trav√©s de pous, que depenien de la pluviometria i provocaven escassetat de subministrament en √®poques de sequera. Aix√≠, en aquesta √®poca es van obrir diverses fonts, la majoria de car√†cter eminentment utilitari, pel que no hi hagu√© molt lloc per a la creaci√≥ art√≠stica.[2]

Fins a principis del segle passat, l‚Äôaigua sortia d‚Äôun cap de gat, per ax√≥ rebia el nom de Font del Gat, per distingir-la de la que hi ha a l'altre costat de la pla√ßa (m√©s moderna estil Canaletes). Malauradament aquesta font original va desapar√®ixer quan l'ajuntament va enderrocar la casa el 1996 per a construir-hi vivendes socials, deixant en el lloc on hi havia la font, una sucursal de La Caixa d'Estalvis. Al cap d'un temps, quan els ve√Įns la van reclamar, l'ajuntament en va fer una r√®plica (amb tres brolladors com es veu a la foto) ja que no va poder trobar les pedres de la font original.

DSCN4177_01

Detalls de la font

√Čs una font molt significativa de Barcelona, ja que l'√ļs principal era com abeurador dels cavalls dels que entraven a Barcelona pel Portal Nou.

DSCN4175_01
xv_01
gnx_01Controvèrsia

Tamb√© se la coneix com, La Font del Gat o La Font de la Marieta de l‚ÄôUll Viu, (la de la can√ß√≥ Baixant de la Font del Gat), com a record de la Marieta que segons la tradici√≥ dels ve√Įns, va n√©ixer al carrer Portal Nou, i mai no va sortir del barri.

DSCN4176_01

Bibliografia

  • Art√≠s Tom√†s, Andreu-Avel¬∑l√≠ (Sempronio).¬†100 fuentes de Barcelona. Barcelona: Sociedad General de Aguas de Barna., 1972.
  • Ces√†reo, Pere.¬†Barcelona art i aigua¬†: Fonts p√ļbliques i ornamentals. Barcelona: Aldina, 1986.¬†ISBN 84-86627-001.
  • Mart√≠n Pascual, Manel.¬†Barcelona: aigua i ciutat. L'abastament d'aigua entre les dues Exposicions (1888-1929). Barcelona: Marcial Pons, 2009.¬†ISBN 978-84-9768-671-6.
  • Riutort, Josep Maria.¬†Historia y leyenda de las fuentes urbanas y campestres de Barcelona. Barcelona: Mill√†, 1946.
  • V√°zquez Montalb√°n, Manuel.¬†Barcelona fuente a fuente. Madrid: Repsol, 1990.¬†ISBN 84-7368-107-X.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Font de Sant Agustí Vell

Coord.: 41¬į¬†23‚Ä≤¬†16.45‚Ä≥¬†N, 2¬į¬†10‚Ä≤¬†50.29‚Ä≥¬†E (mapa)41¬į¬†23‚Ä≤¬†16.45‚Ä≥¬†N, 2¬į¬†10‚Ä≤¬†50.29‚Ä≥¬†E

 




versió per imprimir

    Introdu√Įu el codi de seguretat