La vaca cegahisto.cat



23-10-2012  (4004 ) Categoria: Impremta

Signatura (Mates)

PĂ gina d'un llibre del segle XVI amb signatura tipogrĂ fica: A 2

La signatura és un senyal que serveix per indicar l'ordre dels plecs o quaderns d'un còdex, manuscrit o llibre imprès per a poder-los relligar en l'ordre correcte, ja que no se solien numerar ni les pàgines ni els folis. En general consisteix en una lletra i un nombre que apareixen en la part inferior dreta del recte de les primers fulls (fins a la meitat) de cada quadern o plec.[1]

Contingut

GramĂ tica de Mates

La Gramàtica de Mates (si s'arriba a un acord sobre la data del colofó de 1468) Hans Gherlinc seria el primer en haver emprat signatures als set quadernets que la componen (60-2 fulls): a-aii (8 fulls)-b-bii (8 fulls)-c-cii (8 fulls)-d-dii (8 fulls)-e-eii (8 fulls)-f-fii (8 fulls)-[g]-gii-giii (12-2 fulls). Be de fet només té 6 signatures ja que li manquen dos fulls en blanc de la "g").[2]

Mides de llibres

Diferents tipus de plegat d'un quadern

D'una forma general i depenent de la mida del full inicial (encara que n'hi ha d'altres):

-in-planoin-folioin-4°in-8°in-16in-18
- 63 Ă— 90 45 Ă— 63 31,5 Ă— 45 22,5 Ă— 31,5 15,7 Ă— 22,5 15 Ă— 21
- 55 Ă— 70 35 Ă— 55 27,5 Ă— 35 17,5 Ă— 27,5 13,7 Ă— 17,5 11,6 Ă— 13,8
- 50 Ă— 65 32,5 Ă— 50 25 Ă— 32,5 16,2 Ă— 25 12,5 Ă— 16,2 10,8 Ă— 16,6
- 45 Ă— 56 28 Ă— 45 22,5 Ă— 28 14 Ă— 22,5 11,2 Ă— 14 9,3 Ă— 15
- 40 Ă— 52 26 Ă— 40 20 Ă— 26 13 Ă— 20 10 Ă— 13 8,6 Ă— 13,3
- 36 Ă— 46 23 Ă— 36 18 Ă— 23 11,5 Ă— 18 9 Ă— 11,5 7,7 Ă— 12

Referències

  1. ↑ signatura a Optimot
  2. ↑ Ramón Miquel y Planas. El incunable barcelonés de1468. Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1930.

Vegeu també

Referències

Bibliografia