ARTICLES » 1879

L'ADN d'en Colom i l'antropologia forense

Confusió: Cal no confondre aquest article amb l'altre sobre l'estudi de l'ADN dels Colom catalans vs. els Colombo italians:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Antropologia_forense

L'ADN DELS COLOM I DELS COLOMBO


Proemi:
A partir de l'anàlisi dels ossos d'en Colom exhumats a la Catedral de Sevilla, van aparèixer titulars i articles als mitjans
amb unes frases ambig√ľes que deixaven lligar al p√ļblic poc informat les probes d'ADN amb la dataci√≥ dels ossos..

Aquesta gent pensa que l'ADN va permetre datar les restes d'en Colom, res més lluny de la veritat, l'ADN no permet fer cap tipus de datació d'unes restes humanes.

He fet l'article per poder desmuntar les proves -les de l'ADN (A-B) i les antropològiques (C)
_______________________________________________________________________________________________________________________
A.-Tras un análisis del ADN de Colom y el de su hijo Hernando, el investigador José Antonio Llorente, director del Laboratorio de Identificación Genética de la Universidad de Granada, dijo que la familia del descubridor era "casi con certeza caucásica".

Cristobal Colom de Terrarubra seg√ļn la "historia oficial espa√Īola" naci√≥ en 1451 y muri√≥ en 1506, a los 55 a√Īos y est√° enterrado en la Catedral de Sevilla.

Pues bien, las conclusiones del equipo de Lorente rebaten totalmente la "historia oficial espa√Īola" y reafirman todos los postulados con respecto a la edad de los hermanos Colom:

B.-Segun las pruebas de ADN, Diego Colom, no tenia al morir 48 a√Īos, sino 56 (entre 52 y 58 seg√ļn las pruebas).
Esta demostrado el parentesco en todos los restos. Los de Cristobal son de un hombre de unos 70 a√Īos, contrastado por el laboratorio del FBI que ha analizado el ADN de las victimas del 11-S.
S√≥lo un posible error, y es que los restos que hab√≠a en el pante√≥n de Cristobal Colom, seg√ļn Lorente, fueron sometidos a descarnamiento

C.-Encontramos 150 gramos de huesos muy fragmentados y desperdigados. Aun as√≠, arrancamos a los huesos de Col√≥n sus primeros secretos. Todos pertenec√≠an a una persona que muri√≥ entre los 50 y los 70 a√Īos de edad. Su compostura era mediana. En un peque√Īo fragmento de su mand√≠bula encontramos rastros de cortes, que debieron corresponder a cuando se exhum√≥ su cuerpo en 1509.

_______________________________________________________________________________________________


Principi científic: L'ADN no permet datar unes restes humanes

Hi ha gent poc informada que diu que l'ADN va permetre datar les restes d'en Colom, res més lluny de la veritat, l'ADN no permet fer cap tipus de datació, per tal de datar unes restes humanes (per elles mateixes sense tenir en compte la tomba o el seu entorn), hi ha dues tècniques principals: la tècnica del CARBONI-14 i l'antropologia forense:

La ci√®ncia de l'antropologia forense en √ļs avui dia, inclou diverses t√®cniques pel que fa als tancaments de sutura al crani i el moment d'erupci√≥ de les dents a la mand√≠bula. Tamb√© hi ha estimacions d'edat en base a les caracter√≠stiques f√≠siques de la s√≠mfisi del pubis. Aquestes estimacions estan sent utilitzats pels antrop√≤legs forenses per poder definir un rang d'edat de les restes d'un esquelet.

L'√ļs de marcadors f√≠sics presents en un esquelet, permeten a
un antropòleg forense determinar potencialment  l'edat d'un esquelet, sexe, l'alçada, i l'ascendència. Apart d'identificar les característiques físiques de l'individu, els antropòlegs forenses poden determinar anomalies esquelètiques, la potencial causa de la mort, traumes del passat (com ara ossos trencats o procediments mèdics), així com malalties com el càncer d'os.

La determinaci√≥ de l'edat d'un individu mitjan√ßant l'antropologia forense dep√®n de si l'individu era un adult o era un nen. La determinaci√≥ de l'edat dels nens, menors de 21 anys, en general es du a terme mitjan√ßant l'examen de les dents. [2] Quan les dents no estan disponibles, els seus ossos (que estan en per√≠ode de creixement), poden ser datats basant-se en el nivell de tancament (segellament) de les plaques de creixement. La placa de creixement de la t√≠bia es tanca al voltant dels 16 o 17 anys en les noies i al voltant dels 18 o 19 anys en els nois. La clav√≠cula √©s l'√ļltim os en completar el creixement i la seva placa de creixement es segella al voltant dels 25 anys d'edat.[3] A part d'aix√≤, si est√† disponible l'esquelet complet, els antrop√≤legs poden comptar el nombre d'ossos. Mentre els adults tenen 206 ossos, els ossos d'un nen encara no s'han fusionat tots, resultant en un nombre molt m√©s alt.

La datació dels esquelets dels adults no és tan senzilla com la de l'esquelet d'un nen atès que l'esquelet canvia poc, una vegada que s'aconsegueix l'edat adulta.[4] Una manera possible de calcular l'edat d'un esquelet adult és mirar les osteones òssies amb un microscopi. La medul·la òssia crea constantment noves osteones, fins i tot després que els ossos hagin deixat de créixer. Els adults més joves tenen menys osteones (i més grosses), mentre que els adults de més edat, tenen les osteones més fragmentades (i més petites).[3] Un altre possible mètode per a determinar l'edat d'un esquelet adult és la recerca d'indicadors d'artritis en els ossos. L'artritis causa un arrodoniment notable dels ossos. [5] El grau d'arrodoniment causat per l'artritis, "juntament" amb la mida i el nombre d'osteones, pot ajudar a un antropòleg a calcular un possible rang d'edat de les restes d'un individu.

Mitjançant el mesurament de les distàncies entre els punts de referència en el crani, així com la mida i la forma dels ossos específics, els antropòlegs poden utilitzar una sèrie d'equacions per estimar-ne l'ascendència.


Proves antropològiques de les restes de Sevilla

El Dr. Miguel Botella, cap del Departament d’Antropologia Física de la Universitat de Granada, va dir que l'estudi antropològic dels 150 grams d’ossos de les restes (suposades) d'En Cristòfor Colom conservades a la Catedral de Sevilla, revela que les restes corresponen a un home que va morir entre els 50 i els 70 anys d’edat, més aprop d'aquesta darrera xifra.

Afegí el Dr. Botella que després de la seva mort, es va dur a terme al seu cos un procés de descarnació, amb el que es treia tota la carn dels ossos per evitar la putrefacció d'aquesta.

El fet que els historiadors coetanis diguessin que En Cristòfor Colom va morir "de senectute bona", o la seva frase quan diu:" no tinc ni un pel al meu cos que no sigui blanc", acostarien la seva edat a aquesta xifra ja que són fets que indiquen que hauria de tenir més de setanta anys.

Problema: el problema rau en que els 150 grams d’ossos de les restes (suposades) d'en Colom no són suficients per a que l'antropologia forense dati el ossos amb precisió. De fet no hi ha cap tros de maxil·lar (dents), crani (per veure els tancaments de sutura) o coxal (per veure la símfisi del pubis ), ni còndils per poder veure'n el nivell de desgast (artrosi, etc..). Per tant al no haver-hi cap epífisi per a mesurar-ne l'arrodoniment, només queda la tècnica de "mesurar al microscopi les osteones" (dels 150 grams d’ossos), que per sí sola només permet un rang menys precís (abast més ampli) i no hi ha cap antropòleg que pugui dir categòricament que el rang de 70-80 anys (o més) queda fora del rang de 50-70 anys donat a l'informe (per raó de la precisió que permet la "tècnica de les osteones" sense ser contrastada amb cap altre tècnica més)


Comparant la tècnica emprada amb un sistema de dues equacions amb dues incògnites (que es resol fàcilment)

  • 1¬™ equaci√≥ => t√®cnica de mesura de l'artrosi a les ep√≠fisis dels ossos
  • 2¬™ equaci√≥=> t√®cnica de mesura de la mida i quantitat d'osteones


Amb elles es podria obtenir com a resultat: "un rang d'edat de 50 a 70 anys"

Però queda palés que al Dr. Botella "gran forense" li faltava una equació per poder trobar les incògnites: només tenia la 2ª equació i a sobre amb nomès 150 gr d'ossos

  • √Čs a dir: una diof√†ntica amb moltes solucions

Resultat: només es pot precisar un rang d'edat menys precís:de 50 a 90 anys a molt estirar...
que no invalida a en Joan Colom Bertràn


Proves antropològiques de les restes de Santo Domingo

Les anàlisis de les restes de l'Almirall de Santo Domingo  (que s’atribueixen a En Colom), realitzades per dos investigadors.: el Dr. Fernando Luna Calderón, director del Museo de Historia Natural de Santo Domingo, i  el Dr. Charles W. Goff, de la Universitat de Yale, Connecticut, que va estudiar les restes el mes de maig de 1959 (aquest document trobat per En Nito Verdera als arxius de Yale e juny de 2004), coincideixen en afirmar que En Colom tenia al morir uns 60 anys d’edat.

Problema: En aquest cas encara que hi hagi suficient quantitat d'ossos per poder-los datar, el problema rau en que molts historiadors dubten de l'autenticitat de les restes: "si són d'en Colom o d'un descendent seu".


Declaracions del Dr.Botella


Analizar los huesos de Cristóbal Colón fue llegar a la cima del Eve-rest?

Sí, estoy muy orgulloso de haber ayudado a resolver un caso histórico de semejante magnitud. Resulta que un profesor de historia de la Universidad de Granada, Marcial Castro, se propuso aclarar los misterios que se habían creado sobre el almirante genovés. El 2 de junio de 2003 se volvió a abrir la tumba de Colón en la catedral de Sevilla. Previamente se habían examinado los restos mortales de sus hijos Diego y Hernando, de los que se tenía plena certeza de su identidad.

Cu√°nto material encontraron en la catedral de Sevilla?

Encontramos 150 gramos de huesos muy fragmentados y desperdigados. Aun as√≠, arrancamos a los huesos de Col√≥n sus primeros secretos. Todos pertenec√≠an a una persona que muri√≥ entre los 50 y los 70 a√Īos de edad. Su compostura era mediana. En un peque√Īo fragmento de su mand√≠bula encontramos rastros de cortes, que debieron corresponder a cuando se exhum√≥ su cuerpo en 1509. En aquella √©poca los cuerpos se descarnaban a cuchillo limpio y luego se llevaban a los osarios de las iglesias, donde se les daba cristiana sepultura. Era la manera m√°s higi√©nica de conservar los restos mortales.

Qué tipo de análisis se hizo con aquellos 150 gramos?

Examin√© los restos de Col√≥n con un l√°ser que escanea en tres dimensiones y logr√© construir parte del cr√°neo en la pantalla de los computadores. Si unos huesos que permanecen en Rep√ļblica Dominicana son en verdad del genov√©s (como afirman los estudios hist√≥ricos), podr√≠amos reconstruir su sistema √≥seo y saber qu√© enfermedad sufr√≠a o cu√°l era sus estatura, tal como ocurri√≥ con Ricardo III (1452-1485), cuyos restos lograron ubicarse bajo un estacionamiento de autos en Leicester, Inglaterra, en 2013, y al ser analizados se corrobor√≥ que padec√≠a de escoliosis (joroba severa), tal como Shakespeare lo describi√≥ en una de sus obras.


Bibliografia

  1. Buikstra, Jane E.; Ubelaker, Douglas H. (1991). "Standards for Data Collection from Human Skeletal Remains". Arkansas Archaeology Survey Research Series. Arkansas Archaeological Survey. 44.
  2. McKern, T. W.; Stewart, T. D. (1957), Skeletal Age Changes in Young American Males (PDF) (Technical Report EP-45), Headquarters, Quartermaster Research and Developmental Command
  3. Trotter, M.; Gleser, G.C. (1952). "Estimation of Stature from Long Bones of American Whites and Negroes". American Journal of Physical Anthropology. 10: 463‚Äď514. doi:10.1002/ajpa.1330100407.
  4. Buikstra, Jane E.; King, Jason L.; Nystrom, Kenneth (2003). "Forensic Anthropology and Bioarchaeology in the American Anthropologist: Rare but Exquisite Gems". American Anthropologist. 105 (1): 38‚Äď52. doi:10.1525/aa.2003.105.1.38.
  5. Golda, Stephanie (2010). "A Look at the History of Forensic Anthropology: Tracing My Academic Genealogy". Journal of Contemporary Anthropology. 1 (1).
  6. "Identification Of Skeletal Remains" (PDF). forensicjournals.com. November 5, 2010. Retrieved August 19, 2015.

_________________________________________________________________________


Fa anys que em dedico a buscar arguments que segueixin la l√≤gica i el sentit com√ļ..
1.- El 2006, a partir del Princep de Catalunya, en Jordi emprava uns mals arguments per a justificar els 78 i 92 anys d'en Joan Colom:

Contra l'afirmació de l'Olm de que al s.XV la gent era vella i moria als 50 anys, dos arguments:

  • 50 anys era el promig d'edats entre els nens que morien als 3 anys i els avis que vivien 92 anys (vegeu el v√≠deo)
  • La cita d'en Colom sobre la frase d'Abraham "ajudem com vas ajudar a Abraham"

-Fent d'advocat del diable- El 1er argument és inacceptable i el 2ón  és ben trobatto.. peró no prova res, pot ser que es comparés a Abraham com patriarca o com jueu, no com home vell, no diu pas "vas ajudar a Abraham perquè era vell (com jo)..."

Per a mi l'argument probatori és el recull d'almiralls vells LLUITANT en combat als 80-90 anys!!!! (recerca feta el 2007)

2006.-Jordi Bilbeny- El Club-Colom -Columbus-TV3-

 

 

tancaments de sutura




versió per imprimir

    Introdu√Įu el codi de seguretat