ARTICLES » 3535

CALAUERA SOBRE CANARIES I TORNADA 2ON VIATGE PER MADEIRA - NO L'ANADA DEL 3ER

PUNTS MOLT IMPORTANTS¬†(PRIM√ćCIA MUNDIAL..)

  1. Fecha en la calavera sobre las Yslas de Canarya a XV de febrero de Mil CCCCLXXXXII" (estava dient que era sobre el meridià de les Canàries)..."Estando en mar de Castilla" (estava dient que era més amunt del paral·lel de la Baiona gallega)
  2. Alguns indocumentats, començant pel Lopez de Gómara a la seva: Historia general de las Indias, han interpretat que Colom diu al seu diari del 3er viatge: que va anar a Amèrica per Madeira, "por no topar con un armada de Francia, que me aguardaba en el Cabo de S. Vicente." QUAN DE FET es refereix a que va haver de passar per Madeira a la tornada del 2on viatge ..


Text 1._ Carta de Colon al secretario de ración.

Fecha en la calavera sobre las Yslas de Canarya, XV de febrero de XCIII.

ANIMA que venía dentro en la carta.

Después desta escrito, estando en mar de Castilla, salió tanto viento conmigo sul y sueste, que me ha fecho descargar los navíos. Pero corrí en este puerto de Lisbona oy, que fue la mayor maravilla del mundo, adonde acordé de escrivir a sus altezas

EXPLICACI√ď MANEL CAPDEVILA

  • Va signar la carta quan es trobava¬†sobre -el meridi√† de- les Can√†ries (per√≤ a la latitud de Bayona..¬†a centenars de milles!!) i ho diu amb un gir mariner emprat per ell altres vegades "Hecha en la calavera sobre las islas Canarias, a XV de febrero.."¬† Com quan estant a l'equador fotut de calor diu¬†"y de all√≠ seguir al Poniente hasta que la Isla Espa√Īola me quedase al Septentri√≥n"¬†a centenars de milles!!
  • M√©s tard sabem que els corrents el van portar sobre Bayona (Galicia) que fa que escrigui un fet cert: "estando en mar de Castilla"¬† Bayona era mar de Castella
  • Nom√©s els que no fossin navegants podien parlar de la tornada per Can√†ries (com ja diu el bon coneixedor del tema, Ferran Colom i que per tant no cal demostrar ..el que cal √©s emprar el mag√≠ per interpretar el que vol dir la carta)

Els pescadors d'Arenys per situarse en el mar no empraven longitud i latitud  sinó a xx milles de la costa i davant de can Montalt, davant del Montseny, davant del Montnegre: avui hem pescat al Montseny 

en Colom va emprar el mateix sistema quan va dir en tornar del 1er viatge 

  1. "Fecha en la calavera sobre las Yslas de Canarya" (estava dient que era sobre el meridià de les Canàries)
  2. "Estando en mar de Castilla" (estava dient que era més amunt del paral·lel de la Baiona gallega)

o en el 3er viatge

  1. "..llegar a la l√≠nea equinocial, y de all√≠ seguir al Poniente hasta que la Isla Espa√Īola me quedase al Septentri√≥n.."¬†(estava indicant el meridi√† de la Hispaniola)

No hi ha cap incongruència a la postdata: 

"estando en mar de Castilla, salió tanto viento conmigo sul y sueste, que me ha fecho descargar los navíos. Pero corrí en este puerto de Lisbona oy, que fue la mayor maravilla del mundo, adonde acordé de escrivir a sus altezas",

at√®s que, venint de les Illes A√ßores, si el temporal et porta sobre Bayona (com diu Garc√≠a de la Riega i la tradici√≥ oral gallega).. passes evidentment per aig√ľes castellanes per anar a Lisboa.


Text 2._ Copia del diario de Colon, Relaci√≥n del Tercer Viaje (sortida de S.L√ļcar cap a les can√†ries).


-AQU√ć COMEN√áA LA SORTIDA DEL 3er VIATGE


Partí en nombre de la Santísima Trinidad, Miércoles 30 de Mayo de la villa de S. Lucar, bien fatigado de mi viage
(DEL 2ón),

-AQU√ć INSERTA UN PAR√ąNTESI SOBRE LA "FATIGOSA TORNADA DEL 2√ďN VIATGE" EN EL QUE VA HAVER DE TORNAR PER MADEIRA (M√ČS LLUNY DE TERRA) PER EVITAR EL CAP S.VICENTE I LA FLOTA FRANCESA=>RUTA PERFECTAMENT POSSIBLE-

[..que adonde esperaba descanso, cuando yo partí de estas lndias, se me dobló la pena, y navegué a la isla de la Madera por camino no acostumbrado, por evitar escándalo que pudiera tener con un armada de Francia, que me aguardaba en el Cabo de S. Vicente..]

-AQU√ć CONTINUA DESPR√ČS DEL PAR√ąNTESI-

y de all√≠ √° las Islas de Canaria, de adonde me part√≠ con una nao y¬†dos carabelas, y envi√© los otros navios √° derecho camino a las¬†Indias a la Isla Espa√Īola, y yo navegu√© al Austro con prop√≥sito¬†de llegar a la l√≠nea equinocial, y de all√≠ seguir al Poniente hasta que la Isla Espa√Īola me quedase al Septentri√≥n, y llegado √° las¬†Islas de Cabo Verde, falso nombre, porque son atan secas que no¬†vi cosa verde en ellas, y toda la gente enferma, que no os√© detenerme¬†en ellas, y navegu√© al Sudueste cuatrocientas y ochenta¬†millas, que son ciento y veinte leguas, adonde en anocheciendo¬†tenia la estrella del norte en cinco grados ; all√≠ me desampar√≥ el¬†viento y entr√© en tanto ardor y tan grande que cre√≠ que se me¬†quemasen los navios y gente, que todo de un golpe vino √° tan¬†desordenado, que no hab√≠a persona que osase descender debajo¬†de cubierta √° remediar la vasija y mantenimientos ; dur√≥ este¬†ardor ocho d√≠as ; al primer d√≠a fue claro, y los siete d√≠as siguientes¬†llovi√≥ √≥ hizo numblado, y con todo no fallamos remedio, que cierto¬†si as√≠ fuera de sol como el primero, yo creo que no pudiera escapar¬†en ninguna manera.

-Pag.115-
http://archive.org/stream/selectlettersofc00colu#page/n7/mode/2up

http://archive.org/stream/selectlettersofc00colu/selectlettersofc00colu_djvu.txt

http://fama2.us.es/fde/ocr/2006/relacionesYCartasDeCristobalColon.pdf

Text 3._ "GRAN ERRADA" d'en Lopez de Gómara a la seva "Historia general de las Indias" 

Copia del diario de Colon, Relación del Tercer Viaje (relato del viaje de ida?): "que adonde esperaba descanso, cuando yo partí de estas lndias, se me dobló la pena, y navegué a la isla de la Madera por camino no acostumbrado, por evitar escándalo que pudiera tener con un armada de Francia, que me aguardaba en el Cabo de S. Vicente"

Hi ha un error clar de transcripci√≥ per part Francisco L√≥pez de G√≥mara (Historia de las Indias): "Arm√≥ Crist√≥bal Col√≥n seis naves √° costa de los Reyes Cat√≥licos, sin otras dos que adelante despachara a su hermano Bartolom√©. Parti√≥ de C√°diz a√Īo de 1497; algunos a√Īaden uno, y otros lo quitan. Dej√≥ el camino de Canarias, por unos corsarios franceses que robavan yentes y vinientes de Indias y de aquellas islas"

Ruta d'anada i ruta de tornada

Que no es pot tornar per les canàries ja ho diu en Ferran Colom a la Història del Almirante, quan rebat els punts erronis que l'Agustin Justiniano esmenta a la seva obra: 

"La séptima falsedad es que volvió por las islas Canarias, el qual viaje no es propio de la vuelta de aquellos navíos"



Fig. A.- Vents a l'Atlàntic - Anticicló de les Açores.

Fig B.- Ruta AN54, la ruta d'En Colom, World Cruising Routes, de Jimmy Cornell, p. 71.

 

 

Fig. C.- Els corrents de superície a l'Atlàntic nord, World Cruising Routes, Jimmy Cornell. p. 35.

El 1492 ja feia molts anys que es coneixien els r√®gims dels alisis a l'al√ßada de Can√†ries i tamb√© a la latitud de Cap Verd. Per tant, no podien equivocar-se intentant anar a Am√®rica per un lloc erroni. Respecte a la tornada, En Colom, que havia navegat molt per l'Atl√†ntic ‚Äďper les rutes comercials habituals‚Äď i fins a Isl√†ndia, de ben segur que sabia que els vents predominants a totes les costes europees s√≥n de l'oest. Tamb√© sabia que a les illes A√ßores, conegudes des del segleXV

Allà pels 70, en el meu primer vol a Nova York em va estranyar que hi hagués diferència en la durada "real" del vol, entre el viatge d'anada i el de tornada, després de moltes discussions amb gent que creia saber el motiu, un pilot conegut, em va explicar que era a causa de un corrent en doll "JET STREAM" que bufa en l'hemisferi nord d'oest "a est" (contrària al moviment aparent del sol), amb una velocitat mitja superior a les 60 mph (arribant en ocasions a 300 mph ) i a una altura entre 6 i 9 milles. Va Ser descoberta durant la segona guerra mundial pels pilots japonesos que sobrevolaven el pacífic. Aquesta troballa va ser de suma importància per a la navegació aèria intercontinental i des de llavors es té en compte en tots els viatges transoceànics. (El seu coneixement ha ajudat també en la predicció del temps, ja que arrossega les capes d'aire inferiors). Doncs bé, la gran importància de Colom (faig servir aquesta grafia per ser la que ell mateix usa en les 17 edicions internacionals de la seva carta a Luis de santángel i Gabriel (Rafael) Sanchís, publicades mentre ell encara vivia), és haver establert "per a la posteritat", en els viatges a vela:
1. LA RUTA E-O D'ANADA (alisis del NE i corrents de SO-O a l'altura de les Illes de Cap Verd) 2. LA RUTA O-E DE TORNADA (el corrent del Golf de NE-E)

L'anticicló de les Açores (també conegut com l'Atlàntic Nord (subtropical) Alta / Anticicló o les Bermudes-Açores alta, és un gran centre semipermanent subtropical d'alta pressió atmosfèrica que normalment es troba al sud de les Açores a l'oceà Atlàntic, en les latituds dels cavalls. Es forma un pol de l'oscil·lació de l'Atlàntic nord, l'altre és la Depressió d'Islàndia. el sistema influeix en el clima i els patrons climàtics de vastes zones del nord d'Àfrica i el sud d'Europa, i en menor mesura, del nord oriental Estats Units. l'aridesa del desert del Sàhara i la sequera de l'estiu de la conca mediterrània es deu a la subsidència a gran escala i el moviment descendent d'aire en el sistema. en la seva posició d'estiu (de les Bermudes alta), l'anticicló (Altes pressions) està centrada a prop de les Bermudes, i crea un flux sud-oest d'aire tropical càlid cap a la costa est dels Estats Units. A l'estiu, l'anticicló (Altes pressions)de les Açores-Bermudes és més fort. la pressió central oscil·la al voltant de 1024 mbar (hPa).

Formació de l'ona tropical a l'Oceà Atlàntic.

Aquest bloc d'alta pressió exhibeix la naturalesa anticiclònica, fent circular l'aire en sentit rellotge (cap a la dreta). A causa d'aquesta direcció de moviment, ones de l'est d'Àfrica són impulsades al llarg de la perifèria sud de les 'anticicló de les Açores lluny de la costa d'Àfrica Occidental cap al Carib, Amèrica Central, o les Bahames, afavorint la ciclogènesi tropical, especialment durant la temporada d'huracans.

En conseq√ľ√®ncia, tot el trajecte d'anada i tornada d'Am√®rica es realitza amb els vents produ√Įts per la difer√®ncia de pressi√≥ atmosf√®rica entre l'anticicl√≥ de les A√ßores i el seu entorn; √©s a dir, fent tota la volta a aquest anticicl√≥ i, per tant, amb moltes garanties de poder navegar sempre amb vents portants. Aquesta √©s, en trets generals, l'explicaci√≥ de la forma de navegar entre Europa i el mar Carib.

 

Ruta AN89 Virgin Islands to Azores

Fig. D.- World Cruising Routes de Jimmy Cornell. P. 106.


Ruta AN136 Azores to Canary Islands

Fig. E.- World Cruising Routes, de Jimmy Cornell. P. 147.


Ruta AN58 Canary Islands to Gibraltar


Fig. F.- World Cruising Routes de Jimmy Cornell. P. 79

Per veure la inoperativitat de voler tornar per¬†Can√†ries, nom√©s cal estudiar el segon viatge de retorn d'En Colom mateix, que va intentar fins a l'√ļltim moment tornar en direcci√≥ a Can√†ries, i, cansat i esgotat despr√©s de moltes setmanes, va haver de renunciar i dirigir-se un altre cop cap cap a latituds m√©s altes



Fig. G.- Recorregut del segon viatge d'En Colom.

 



Fig. H.- Recorregut de tornada del primer viatge d'En Colom per les Açores.


Les caravel·les o calaveres (calavera fou la denominació catalana clàssica) són esmentades en diversos documents. La consulta de cada cas particular pot ampliar les coneixences sobre aquest tipus de vaixell. A continuació s’ofereix una llista, ordenada cronològicament, de referències documentals sobre el tema.

  • 1298. Alguns autors expliquen que les caravel¬∑les foren esmentades en ‚ÄúLas siete partidas‚ÄĚ del rei Alfonso X de Castella.[2] Es tracta d‚Äôun error, basat en versions modernes del text.[3][4]

  • 1370. Nau de nom "Catalana" (Portugal 1370)- Attilio Cucari.¬†Sailing Ships.¬†Rand McNally,[1]
  • 1428. Tornada del pr√≠ncep¬†Pere de Portugal a Lisboa amb les idees o el prototipus de la caravel¬∑la portuguesa dels descobriments. El pr√≠ncep Pere va viatjar anant a Flandes, Ven√®cia i Barcelona. Estudiant atentament els tipus de vaixells i construcci√≥ naval que usaven els estrangers. Se sap que va portar-ne un prototip de Ven√®cia al temps que es casava a¬†Co√Įmbra el¬†13 de setembre de¬†1428 amb¬†Elisabet d'Urgell. [5]
  • 1438. Avarament de ‚Äúung vaisseau pour mer‚ÄĚ a l‚ÄôEscluse. ‚ÄúCarvelle‚ÄĚ constru√Įda per mestres d‚Äôaixa portuguesos per al duc de Borgonya.
  • 1438. El duc de Borgonya encarrega una ‚Äúcarvelle‚ÄĚ al portugu√®s Joao Afonso.[6]
  • 1440. Dues ‚Äúcaravelas‚ÄĚ portugueses destinades a ultramar.[7]
  • 1442. Detalls sobre un proc√©s protagonitzat per una¬†sag√®tia[8] (o ‚Äúsagetia‚ÄĚ[9]). En els documents originals la denominaci√≥ del tipus de vaixell √©s interessant perqu√® la fa equivalent a¬†calavera o¬†fusta.
  • 1452. Document adre√ßat a Johan de Cam√≥s, capit√† de la galera de gu√†rdia de la ciutat de Barcelona, avisant del pirata Johan Torrelles amb una ‚Äúcalauera‚ÄĚ armada.[10][11]
  • 1454. Avarament d‚Äôuna calavera de Francesc Xetant√≠ constru√Įda a les Drassanes de Barcelona.[1]
  • 1454. Avarament d‚Äôuna calavera de Jaume Carb√≥ constru√Įda a les Drassanes de Barcelona.[2]
  • 1460. En un llibre alemany es diu: ‚Äúlo buch de la¬†calavera o¬†segetia de la qual √©s patr√≥ en Salvador Roig‚ÄĚ.[12]
  • 1464.¬†Benedetto Cotrugli va escriure un tractat de navegaci√≥ en el que parla de ‚Äúcaravelle‚ÄĚ i ‚Äúbarcosi‚ÄĚ (un vaixell molt semblant inventat i usat a¬†Ragusa).[3]
  • 1465. Contracte per a la construcci√≥ d‚Äôuna calavera per a Graci√† Amat. Amb un buc de 24 a 25 g√ļes de roda a roda. Amb dos pals ( mestre i mitjana),¬†baupr√®s i tres timons.[13]
  • 1476. Charles de Valera, fill de¬†Diego de Valera, participa en la presa de dues carraques genoveses, comanant cinc ‚Äúcarabelas‚ÄĚ.[14]
  • 1488. Arribada a la platja de Barcelona d‚Äôuna calavera que havia portat dos-cents quintars de¬†p√≥lvora a les tropes que assetjaven¬†M√†laga.[4]
  • 1493. Carta de Crist√≤fol Colom ‚ÄúFecha en la¬†calavera sobre las Yslas de Canaria, a XV de Febrero, mil et quatrocientos et noventa y tres a√Īos‚ÄĚ.[15]
  • 1526. Contracte signat a Pontevedra que esmenta una ‚Äúcaravela‚ÄĚ.[16]

Referències

  • Attilio Cucari.¬†Sailing Ships.¬†Rand McNally, 1978.¬†ISBN 978-0-528-88172-5.
  • Robert Gardiner; Richard W. Unger¬†Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship, 1000-1650. Naval Institute Press, 1994.¬†ISBN 978-1-55750-124-0.
  • Alfonso X (King of Castile and Leon); Manuel Gonz√°lez Jim√©nez; Mar√≠a Antonia Carmona Ru√≠z¬†Cr√≥nica de Alfonso X: seg√ļn el Ms. II/2777 de la Biblioteca del Palacio Real, Madrid. Real Academia Alfonso X el Sabio, 1999.
  • Alphonsus X. Castiliae rex cogn. Sapiens.¬†Las siete partidas del Rey Don Alfonso el Sabio cotejadas con varios codices antiguos por la Real Academia de la historia. Imprenta Real, 1807, p.¬†263‚Äď.
  • K. M. Mathew.¬†History of the Portuguese Navigation in India, 1497-1600. Mittal Publications, 1988, p.¬†280‚Äď.¬†ISBN 978-81-7099-046-8.
  • Jacques Paviot.¬†La Politique navale des ducs de Bourgogne 1384-1482. Presses Univ. Septentrion, 1995, p.¬†106‚Äď.¬†ISBN 978-2-85939-468-4.
  • Moacyr Soares Pereira.¬†Capit√£es, naus e caravelas da armada de Cabral. UC Biblioteca Geral 1, 1979, p.¬†35‚Äď. GGKEY:CSHN3KEUW18.
  • Dietaris de la Generalitat de Catalunya, 1411-1714, p√†g. 87. Generalitat de Catalunya., 1997.¬†ISBN 978-84-393-4428-5.
  • Societat Catalana de Geografia.¬†Miscel‚ÄĘl√†nia Pau Vila: biografia, bibliografia, treballs d'homenatge. Institut d'Estudis Catalans, 1 gener 1975, p.¬†307‚Äď.¬†ISBN 978-84-85135-07-3.
  • Bollet√≠ de la Societat Arqueol√≤gica Luliana. Societat Arqueologica Luliana., 1902: p√†g.335-336.
  • Alfons Dami√°ns y Mant√©; Barcelona (Spain). Arxiu Municipal¬†Revoluci√≥ dels pagesos mallorquins en lo segle XV: Documentaci√≥ del Arxiu Municipal de Barcelona. Estampa de F. Guasp, 1904; p√†g.49.
  • Rolf Eberenz.¬†Schiffe an den K√ľsten der Pyren√§enhalbinsel: eine kulturgeschichtliche Untersuchung zur Schiffstypologie und -terminologie in den iberoromanischen Sprachen bis 1600. Herbert Lang, 1975.
  • Martin Malcolm Elbl.¬†The Portuguese Caravel and European Shipbuilding: Phases of Development and Diversity. UC Biblioteca Geral 1, 1985, p.¬†571‚Äď. GGKEY:PBC3SCAZ2NF.
  • Luis Su√°rez Fern√°ndez.¬†Los Reyes Cat√≥licos: La Conquista del trono. Ediciones Rialp, 1989, p.¬†273‚Äď.¬†ISBN 978-84-321-2476-1.
  • Francisco Morales Padr√≥n.¬†Primeras cartas sobre Am√©rica (1493-1503). Universidad de Sevilla, 1990, p.¬†81‚Äď.¬†ISBN 978-84-7405-517-7.
    1. Caroline Ménard. La pesca gallega en Terranova, siglos XVI- XVIII. Editorial CSIC - CSIC Press, 2008, p. 418. ISBN 978-84-00-08741-8.

     

    1. Caroline Ménard. La pesca gallega en Terranova, siglos XVI- XVIII. Editorial CSIC - CSIC Press, 2008, p. 418. ISBN 978-84-00-08741-8.

     




    versió per imprimir

      Introdu√Įu el codi de seguretat